Grups de risc

Si bé és cert que l’artrosi afecta sobre tot la població amb edats avançades, cada cop més apareix en persones de diferent sexe i edat amb necessitats molt diferents, que no troben resposta a la seva dolència més enllà de l’enfocament general.

Si elaborem el perfil del malalt d’artrosi a Espanya podem concloure que té uns 68 anys de mitjana, que dos de cada tres són dones i que el 75% pateix obesitat. En conseqüència, té el doble risc de patir altres patologies, com les malalties cardiovasculars, la hipertensió cardiovascular, l’ansietat o la depressió.

L’artrosi és més prevalent en els homes per sota dels 45 anys i en les dones a partir dels 55, atribuint-se la causa d’aquesta distribució a factors genètics i especialment hormonals. En general, en el sexe femení són més freqüents les formes d’artrosi més severes com la de mans i genolls, mentre que en el cas dels homes l’artrosi afecta més a l’articulació del maluc, especialment abans dels 50 anys.

No obstant, com hem dit anteriorment, també es dóna en altres grups de risc.

Seniors

L’augment de l’esperança de vida ha provocat l’envelliment de la població mundial. S’espera que, l’any 2030, gairebé el 25% dels ciutadans de la Unió Europea estigui per sobre dels 65 anys, quan al 2005 aquesta xifra era del 17%.

Actualment, segons un estudi de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària més del 70% de les persones més grans de 50 anys té signes radiològics d’artrosi en alguna localització, i pràcticament el 100% a partir dels 75 anys.

L’edat és un factor que influeix de forma destacada en l’aparició de l’artrosi; per aquest motiu és primordial incorporar al nostre estil de vida mesures que permetin prevenir el desenvolupament de la malaltia amb la finalitat d’arribar a la maduresa amb bona salut articular.

Dones

La població femenina, especialment la que supera els 45 anys o les dones que es troben a la postmenopausa són un altre grup de risc de l’artrosi.

Pel que fa a l’edat i al sexe, existeix una major prevalença de l’artrosi en les dones, sobre tot en les que superen els 50-55 anys, així s’observa entre els factors no modificables que condicionen el desenvolupament de la malaltia. Encara que es desconeix l’explicació d’aquesta diferencia, la relació del gènere amb l’artrosi és clara després de la segona meitat de la vida adulta. Per exemple, fins als 45 anys, l’artrosi de genolls és més freqüent en els homes. En canvi, a partir dels 55 anys la malaltia afecta significativament a les dones. No només augmenta la seva incidència, sinó que també afecta a un nombre més gran d’articulacions i és més severa.

D’altra banda, el 80% de les dones amb menopausa pateix algun dolor articular, i d’aquestes, el 50% ho reconeix com a intens o insuportable. Així es mostra en un estudi realitzat per l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), basat en una mostra de 1.600 dones de tota Espanya. Això es degut al descens d’estrògens que es produeix després de la menopausa, sent una de les causes d’alta prevalença de la malaltia.

Les localitzacions més afectades són les mans, els genolls, els malucs i la columna vertebral. En aquest sentit, l’Organització Médica Colegial conclou en un informe que diferents estudis han demostrat que l’administració prolongada d’estrògens actua com a factor protector pel que fa a la incidència i la progressió de l’artrosi de genoll en dones post-menopàusiques.

Grupos de riesgo - Mujeres
«Desitjo expressar la meva gratitud a la Fundació OAFI, en particular al Dr. Josep Vergés. Tinc 51 anys i fa 2 anys que la menopausa va entrar en la meva vida i amb ella dolors articulars i musculars que no havia sentit fins llavors. M’aixecava als matins amb molta rigidesa i dolor i durant el dia, el meu estat físic era bastant limitat impedint-me exercir amb normalitat les meves tasques habituals. Gràcies al tractament que em va proporcionar el Dr Josep, un excel·lent metge amb una gran experiència, molt pròxim i atent amb aquesta problemàtica, el dolor va anar gradualment desapareixent i avui dia la meva mobilitat i agilitat han millorat espectacularment. Hi ha hagut un abans i un després del tractament i gràcies a això el meu estat d’ànim és ara molt més positiu».
O.H. / Pacient OAFI

Esportistes

L’exercici físic moderat és molt beneficiós i aconsellable a totes les etapes de la vida. Practicar esport és bo per a les nostres articulacions. Uns músculs forts ajuden a descarregar les articulacions, esmorteeixen millor els cops i ens protegeixen de lesions a lligaments i tendons. Tot i així, quan la disciplina esportiva es realitza a una alta intensitat pot causar el desgast prematur de les articulacions. Portat a límits extrems, l’exercici físic pot actuar com a agent patològic sobre l’aparell locomotor, generant traumatismes que condueixen a múltiples lesions i a l’artrosi.

Per aquest raó, si practiques esport d’alt rendiment és necessari que dediquis especial atenció a la teva salut articular. A mode d’exemple, els esportistes que practiquen futbol, bàsquet, boxa, hoquei, lluita lliure o aixecament o llançament de peses (esports d’impacte), desenvolupen més artrosi que els corredors de fons.

Segons un estudi sobre condroprotecció en l’esport dels Drs. Pedro Guillén i José Mª Vilarrubias, els futbolistes d’elit presenten un 15,5% d’artrosi de genoll, enfront a un 3% de jugadors no professionals. Així mateix, els esports de major força com la boxa, l’aixecament de peses i la lluita lliure impliquen un risc elevat de contraure artrosi.

Practicar esport és saludable, però s’ha de fer de manera responsable per tal de no portar el cos al límit i evitar problemes de mobilitat en el futur. És molt important que l’esportista dediqui el temps necessari a l’escalfament i a la recuperació abans i després de realitzar exercici físic d’alta intensitat.

Infància i adolescència

Els joves són la població més vulnerable i en la què més esforç pedagògic hem de realitzar. La protecció de les articulacions hauria de començar des de la infantesa mitjançant la recomanació de normes i consells a seguir ja que uns hàbits saludables poden evitar moltes dolències en el futur.

Avui en dia, l’obesitat infantil és un dels grans reptes de la societat actual. A Europa, un de cada tres nens d’onze anys d’edat té sobrepès o obesitat i més del 60% d’aquests nens tindran sobrepès a una edat adulta precoç. Tenint en compte que l’obesitat és un dels principals factors de risc de l’artrosi, que fa mal a les articulacions i limita la mobilitat, és important conscienciar des de ben petits a nens i joves sobre la necessitat d’adquirir hàbits de vida saludables que els hi proporcionin una vida lliure de problemes articulars.