Article de la Dra. Marina Geli, Metgessa i ex-Consellera de Salut

Una llei per adaptar Catalunya a la longevitat

El Parlament està tramitant la Proposició de llei de la gent gran de Catalunya. L’adaptació de la societat i de totes les polítiques públiques i privades a la longevitat és un dels reptes més importants del país. L’èxit de poder viure molts més anys ens porta a incorporar la mirada de les persones grans en totes les accions per no excloure aquest grup poblacional. En la meva compareixença vaig compartir alguns aspectes generals i específics.

Catalunya és un dels llocs del món amb més esperança de vida. L’any 1939, l’esperança de vida a Catalunya era de 50 anys, 53 anys en les dones i 47 anys en els homes. En l’any 1980, l’esperança de vida era de 77 anys, 80 anys en les dones i 74 en els homes. L’any 2011, l’esperança de vida era de 82.5 anys, en les dones de 85 i en els homes de 80 anys. La COVID-19 va fer retrocedir en un any i mig  l’esperança de vida però s’ha recuperat i continua augmentant fins a l’actualitat amb una esperança de vida de 84.4 anys, 86.9 en les dones i 81.8 anys en els homes.

L’esperança de vida amb bona salut s’està acostant als 70 anys. Gairebé el 20% de la població és major de 65 anys, 1.65 milions de persones. Les persones de més de 80 anys representen el 6% del total de la població amb 3.361 persones centenàries.

Malalties, cronicitat i qualitat de vida

Les causes de mort evitables més importants a Catalunya són en càncer (càncer de pulmó, mama, colorectal, estómac, pròstata, fetge,…), les malalties cardiocirculatòries (cerebrals, cardíaques, diabetis especialment), la malaltia respiratòria crònica (MPOC), els trastorns mentals i suïcidi. Però, com indica l’actual Pla de Salut de Catalunya 26-35, la qualitat de vida està relacionada amb els problemes musculoesquelètics (artrosi, osteoporosi, dolor crònic osteoarticular i muscular), les caigudes, la malaltia d’Alzheimer i altres demències, la pèrdua de l’audició i de la vista, els trastorns d’ansietat i depressió, la malaltia renal crònica, la cronificació dels càncers, de la diabetis, de l’MPOC.

L’adaptació de la societat a la demografia de l’envelliment suposa un canvi de paradigma a tots els nivells. Per poder envellir bé, activament, amb autonomia, cal invertir durant tota la vida en alimentació saludable, vida amb activitat física, bon descans, tabac zero, mínim alcohol o sense alcohol, socialització positiva com a factor protector del benestar emocional. Tenim factors biològics, de base genètica, que ens condicionen però més del 80% dels determinants de la salut tenen són factors socioeconòmics, laborals, culturals, mediambientals i de sistemes de salut orientats a la comunitat, de fàcil accessibilitat i adaptats a la cronicitat.

La promoció de l’envelliment actiu i saludable, la prevenció de les caigudes i la discapacitat i la personalització integrada de l’atenció per les persones amb cronicitat fins el tram final de la vida, són els reptes de la salut pública i l’atenció social i sanitària.

Longevitat

Les persones grans en totes les polítiques

La Proposició de llei de la gent gran de Catalunya ha d’orientar a incloure les persones grans a totes les polítiques amb les adaptacions necessàries, no només fer polítiques segregades per elles. Per això, considero que seria millor parlar de persones grans més que de gent gran de Catalunya com a grup. Cal tenir en compte la gran diversitat dins el grup poblacional de persones grans, per trams d’edat, de sexe i gènere, per factors socials, culturals, territorials, entre altres.

Persones grans en totes les polítiques i escoltant, incorporant la seva veu com a persones. Aquesta societat que s’adapta a la longevitat en tots els àmbits, en totes les administracions, en totes les accions, sinó el Pla Integral per les persones grans. L’Observatori de les persones grans o el Consell de la gent gran de Catalunya no complirien l’objectiu de la inclusivitat dins les especificats. 

En una societat “Peter Pan” la lluita contra l’edatisme, la invisibilitat i la infravaloració dels coneixements i les experteses han de ser prioritats. La societat intergeneracional ha de permetre intervenir i prevenir en les crisis entre generacions, especialment en aquest moment on els joves tenen majors dificultats per accedir a salaris dignes i a l’habitatge. 

Les persones grans pensionistes no poden sentir-se jubilades, excloses pel fet de no tenir un treball remunerat. Els estereotips de comunicació entorn a les persones grans cal combatre’ls, incorporant la diversitat de les persones grans en els mitjans.

Repensar els cribratges preventius

La societat longeva ens porta a fer canvis en determinats cribratges actuals i a debatre la incorporació de nous per fer accions efectives de millora de la qualitat de vida i de l’autonomia funcional i social de les persones grans. El cribratge de càncer de mama i de colorectal ha de incloure persones almenys fins els 75 anys; actualment inclou persones de 50 a 69 anys i cal implementar progressivament  fins arribar a les persones entre 45 a 75 anys. 

Si l’evidència de les dades ens indica que la pèrdua d’audició, l’artrosi, l’osteoporosi són determinants molt freqüents per la pèrdua de qualitat de vida i funcionalitat caldrà fer cribratge de la pèrdua auditiva a les persones a partir del 55 anys i incorporar a la cartera pública les pròtesis auditives (audiòfons i implants coclears) per la presbiacúsia (sordesa per l’edat).

Urgeix un pla de diagnòstic precoç  i guies clíniques amb evidència científica per l’artrosi, l’osteopènia i osteoporosi (pèrdua progressiva de la mineralització òssia) i la sarcopènia (pèrdua de força muscular). Si la ciència ens indica que les actuacions preventives en la perimenopàusia (entorn dels 45 anys) i menopausa són cost efectives podem implementar accions poblacionals destinades a les dones en aquestes edats per minimitzar les patologies musculoesquelètiques i caigudes de les dones més grans.

Longevitat

Salut mental, salut afectiva i altres necessitats de la longevitat

Els trastorns mental i el malestar emocional afecten també a les persones grans i són invisibilitzades pel fet de ser grans. La franja d’edat de més suïcidis consumats a Catalunya, l’any 2025, és la de 55 a 74 anys entre els homes i s’incrementen en homes i dones en majors de 85 anys. En les polítiques de salut mental i salut sexual i afectiva no poden excloure la mirada de les persones grans. La salut bucodental i la pèrdua de la vista són factors que determinen la qualitat de vida de les persones grans i la longevitat ens obliga a revisar la cobertura actual.

El suport a les persones amb dependència és un repte de país, que refereix recursos econòmics i serveis diversificats, segons les preferències i les necessitats de les persones grans. Ajuntaments, Generalitat i L’Estat són les tres administracions implicades, requerint pactes de garanties de renda de pensions, prestacions complementàries i de sostenibilitat del model de suport a les persones amb menys autonomia personal i a les seves famílies i entorns comunitaris. 

El domicili particular, compartit o residencial ha de ser el focus de les polítiques, que garanteixi la dignitat a les persones, la llibertat d’elecció, la prevenció de la solitud no desitjada i la socialització.  Davant d’una de les conquestes més importants de finals del segle XX i aquest segle XXI, la millora substantiva de l’esperança de vida el repte és l’adaptació de tota la societat, de totes les polítiques, a la longevitat, amb la participació activa d’elles mateixes, a títol individual i col·lectiu.

Article de la Dra. Marina Geli, Metgessa i ex-Consellera de Salut