Gestació i lactància: Salut Òssia Sostenible

Durant l’embaràs i la lactància, la salut òssia de la mare es pot deteriorar, augmentant el risc de fractures i seqüeles permanents.

Article publicat per Sandra Toril Coca i Jose Luis Baquero, Marina Baquero, Nina Martínez i Josep Vergés a New Medical Economics.

Osteoporosis durant la gestació i la lactància

L’ osteoporosi durant la gestació i la lactància, encara que poc freqüent, es pot presentar i provocar fractures òssies, especialment en zones com la columna vertebral, la pelvis i el maluc. Aquest fenomen es coneix com a osteoporosi transitòria de l’embaràs, i posteriorment, com a osteoporosi associada a la lactància.

Durant tots dos períodes augmenten notablement els requeriments de calci, per al desenvolupament del fetus i per a la producció de llet materna. De fet, el fetus necessita aproximadament 30 grams de calci durant la gestació (el 80% el tercer trimestre); i a la lactància, la mare perd 200-300 mg de calci al dia a través de la llet.

Per compensar aquesta pèrdua, a la mare es produeixen certs canvis, com l’augment de l’absorció intestinal de calci (mediada principalment per la vitamina D), la disminució de l’excreció renal; i l’increment de la resorció òssia del mateix esquelet matern. Aquest últim mecanisme pot derivar en osteopènia i fins i tot osteoporosi si hi ha dèficits nutricionals, alteracions hormonals, predisposició genètica, o tractaments concomitants, entre altres factors.

No oblidem que el curs de la malaltia és silent, sense símptomes aparents, però que el risc de fractura per fragilitat es veu augmentada el doble a l’estadi d’osteopènia i per quatre al d’osteoporosi.

El Procés

En la majoria dels casos, la pèrdua òssia és temporal i reversible; i en suspendre la lactància i recuperar els nivells hormonals normals, l’organisme restableix els mecanismes fisiològics que restauren la densitat mineral i la funcionalitat de l’os. Tot i això, en algunes dones, es produeixen fractures per fragilitat, sobretot en vèrtebres i pelvis, especialment en el tercer trimestre de l’embaràs i/o els primers mesos després del part. Aquestes fractures cursen amb dolor sobtat a l’esquena i/o limitació funcional, afectant greument la qualitat de vida de la mare i poden quedar permanents.

El Diagnòstic

El diagnòstic de l’osteoporosi materna és un repte. No es recomana fer densitometria òssia tipus DEXA durant l’embaràs, a causa de l’exposició a radiació amb risc per al fetus. No obstant això, hi ha alternatives segures per avaluar la salut òssia, com és l’ecografia òssia mitjançant dispositius portàtils que mesuren la densitat òssia sense radiació, al peu (prova validada de Densitometria Ultrasònica del Calcani – DUC) o en altres zones anatòmiques; així com analítiques de calci, vitamina D i altres marcadors, juntament amb una avaluació clínica detallada i antecedents familiars i personals. En aquesta avaluació és fonamental valorar els factors de risc: sedentarisme, tractaments osteopenitzants (com corticoides i heparina), certes patologies prèvies o concomitants com diabetis, oncològiques, hipertiroïdisme, mala absorció intestinal, o celiaquia; per orientar el diagnòstic precoç i la intervenció primerenca.

A més, hi ha instruments per calcular el risc de patir una fractura, com l’eina FRAX® (Fracture Risk Assessment Tool), desenvolupada per l’Organització Mundial de la Salut, per estimar el risc de fractura a 10 anys, fins i tot en absència de densitometria, valorant factors clínics com edat, índex de massa corporal (a partir de l’índex de massa corporal) familiars, ús de glucocorticoides, artritis, consum de tabac i alcohol, entre d’altres. Tot i que està validat a partir dels 40 anys, pot ser útil com a eina orientativa en dones joves assumint-ne les limitacions.

La Nutrició durant la gestació i lactància

La nutrició de la mare ha d’atendre’n la quantitat, però també la qualitat dels nutrients. A més del calci, hi ha diversos minerals essencials per a la salut òssia, com el fòsfor, el magnesi, zinc, coure, manganès, bor i seleni, pel seu paper en la mineralització òssia; així com el potassi, fluor i ferro, que tenen una funció indirecta a la síntesi de la matriu orgànica o estructural. Les vitamines D i K contribueixen a la mineralització, mentre que les vitamines C i del grup B reforcen la formació del col·lagen, component clau de l’os i l’articulació.

En la salut òssia en la gestació i lactància, tan important com una mineralització adequada és la integritat de l’estructura tridimensional de fibres de col·lagen, que representa prop del 90% de la matriu orgànica de l’os. Aquesta xarxa col·làgena serveix de suport per als vidres d’hidroxiapatita (formats per calci i fosfat), i és responsable de característiques mecàniques essencials com la flexibilitat, elasticitat i resistència a la tracció, entre d’altres.

Activitat física durant la gestació i lactància

També cal destacar que l’activitat física adaptada durant l’embaràs i la lactància, sota supervisió professional, pot ajudar a mantenir la densitat òssia, millorar l’equilibri postural i prevenir caigudes, reduint així el risc de fractura. Així mateix, la promoció de l’exercici durant l’adolescència i la joventut femenina, abans de la maternitat, és clau en la formació d’una massa òssia òptima que protegeixi en etapes posteriors.

Per aquesta raó cal un abordatge multidisciplinari i preventiu, començant per l’educació des d’edats primerenques, fomentant l’autocura i la pràctica d’hàbits saludables com l’activitat física regular, la nutrició adequada, l’exposició solar moderada i evitar fumar i prendre alcohol. És fonamental garantir nivells òptims de calci i vitamina D entre altres (avaluant la necessitat de suplementació d’aquests elements, col·lagen, etc.), controlar el dolor si ja hi ha símptomes, i fins i tot, considerar la suspensió temporal de la lactància. Posteriorment, algunes pacients poden requerir tractament farmacològic amb medicaments antiresortius o formadors ossis (contraindicats durant la gestació i lactància), així com teràpies per tractar causes secundàries com l’hiperparatiroïdisme o la hipovitaminosi D; i fins i tot en determinats casos, caldrà valorar intervencions quirúrgiques i plans de rehabilitació funcional individualitzats.

Tot i això, l’osteoporosi relacionada amb la maternitat sol ser conseqüència d’una combinació multifactorial de causes, i continua sent una condició poc investigada i escassament atesa. La seva veritable incidència encara es desconeix, malgrat les greus conseqüències que pot comportar per a la mare.Es requereixen més estudis de prevalença, factors desencadenants, perfils de risc, eficàcia de les intervencions i experiència del pacient.

Mentre es controlen paràmetres com el ferro i l’àcid fòlic a l’embaràs de manera rutinària, quantes dones reben una avaluació del risc d’osteoporosi i de fractura per fragilitat? quantes se sotmeten a una senzilla anàlisi de vitamina D i calci (que necessita una simple punció capil·lar al dit)?

¿ Se subestimen els símptomes?

Moltes vegades, els símptomes de l’osteoporosi materna durant la gestació i lactància són subestimats o erròniament associats a altres trastorns musculoesquelètics i fins i tot a causes psicològiques, cosa que retarda tant el diagnòstic com el seu abordatge. Com a conseqüència, moltes mares veuen compromesa la seva recuperació postpart, experimenten dolors incapacitants que els impossibilita atendre soles el nounat o la seva pròpia cura, i en casos més greus, desenvolupen dolor crònic i discapacitat funcional.

Com hem vist, les conseqüències poden ser greus: dolor persistent a causa de microfractures, dificultat per carregar pes o moure’s amb normalitat, deteriorament de la qualitat de vida, més risc de noves fractures si no es detecta ni tracta la pèrdua òssia, i importants repercussions emocionals en superposar-se l’estrès de la maternitat amb el dolor físic i la malaltia.

Les solucions

Per tot això, es fa primordial l’educació, la prevenció i el diagnòstic precoç durant l’embaràs i la lactància, integrant-los des de la pròpia preparació al part. La sensibilització del personal sanitari, la formació específica en salut òssia perinatal i el desenvolupament de protocols clínics adaptats són clau per avançar en aquesta direcció. Cal que les guies i els protocols de seguiment incorporin aquesta valoració, per prevenir que una condició evitable derivi en conseqüències incapacitants per a dones joves en un moment tan crític de les seves vides.

Des d’ OAFI, seguim treballant per millorar l’abordatge, la visibilitat i la qualitat de vida de totes les persones que pateixen patologies osteoarticulars, moltes dones joves en edat fèrtil.

Podeu contactar-nos a Barcelona, ​​c/ Tuset, 19· 3r 2a, al telèfon 931 594 015 o al correu electrònic info@oafifoundation.com.

Article publicat per Sandra Toril Coca i Jose Luis Baquero, Marina Baquero, Nina Martínez i Josep Vergés a New Medical Economics.