Pacient fumador: L’ experiència en la deshabituació del tabac

AUTORS: José Luís Baquero Úbeda, Marina Baquero Zazo, Nina Martínez Fernández, Manel Santiñà Vila, Josep Vergés Milano i Josep Vilajoana i Celaya

Article publicat a New Medical Economics

Relació amb malalties

L’esperança de vida augmenta cada any a Espanya, tant en homes com en dones, situant-se la mitjana per sobre dels 80 anys. En aquest context, el 60% de les persones majors de 65 anys pateixen almenys una malaltia crònica, cosa que implica que la majoria són pacients amb pluripatologia. Entre aquestes, les patologies osteoarticulars són molt prevalents, però en tot cas, l’abordatge ha de ser holístic.

Ser fumador perjudica greument la salut, i no hi ha cap dubte al respecte sobre el fumador. Diversos estudis han demostrat la seva relació amb malalties com el càncer, trastorns metabòlics i patologies dels sistemes respiratori, cardiovascular, digestiu, urinari i reproductor. Segons l’OMS, fumar provoca la mort de la meitat dels seus consumidors. També és un factor de risc per desenvolupar osteoporosi, augmentant el risc de fractures vertebrals i de maluc. A més, els fumadors amb artrosi de genoll pateixen una major pèrdua de cartílag i un dolor més intens.

També hi ha una associació significativa entre el tabaquisme del fumador i la degeneració del disc intervertebral. Aquestes patologies generen discapacitat, ja que comporten dolor crònic que limita la mobilitat. S’ha observat un augment significatiu del dolor en dones fumadores, així com una major prevalença de dolor lumbar associat al tabaquisme.

En el projecte HABITA, analitzant l’hàbit tabàquic en pacients amb patologies respiratòries, vasculars i mentals, es va comprovar que el percentatge de fumadors és similar al de la població sana.

“AFRONTAR el procés de deixar de fumar”

Tots reconeixem la importància de prevenir l’accés al tabac, però també és essencial oferir suport a qui és fumador i desitja deixar de fumar. L’OMS anima els governs a proporcionar aquest suport, però els serveis sanitaris solen concentrar-se en la prevenció i el tractament de la dependència a la nicotina, sense una mirada holística que contempli les dimensions físiques, emocionals i socials del fumador.

Per aquest motiu, des d’OAFI hem impulsat el projecte “AFRONTAR el procés de deixar de fumar”, a partir de l’experiència de pacients amb patologies osteoarticulars, amb l’objectiu de millorar les seves capacitats d’afrontament i autocura durant aquest procés.

Primerament, es va aplicar la tècnica de grup nominal, un mètode estructurat que va permetre identificar quatre barreres principals per deixar de fumar:

• Física: l’addicció a la nicotina
• Emocional: el plaer que proporciona fumar
• Social: l’accés fàcil al tabac
• Laboral: la pressió de l’entorn fumador

En una segona fase prospectiva, es va realitzar un estudi amb mostres de fumadors i professionals sanitaris, aprovat pel Comitè d’Ètica d’Investigació de Madrid i avalat per sis organitzacions científiques. S’hi va avaluar la dificultat del fumador per deixar de fumar, el suport percebut del Sistema Nacional de Salut, el coneixement sobre els danys del tabac i l’efectivitat de vuit estratègies d’afrontament. També es van analitzar les diferències entre usuaris (pacients o no) i professionals (metges, infermeres, farmacèutics).

Resultats destacats:

• Tots reconeixen una alta dificultat per deixar de fumar.
• La satisfacció amb el suport del SNS és moderada entre professionals i baixa entre usuaris.
• Els usuaris tenen una alta consciència sobre els efectes nocius del tabac, tot i que els professionals perceben que aquesta consciència és menor, especialment pel que fa al dany a tercers.
• Les principals motivacions del fumador per deixar de fumar són: el dany a un mateix, l’embaràs, la lactància, la convivència amb infants o persones grans.
• Les estratègies més efectives davant l’addicció a la nicotina van ser: proactivitat, autocrítica, pensament desideratiu i reestructuració cognitiva.
• Davant el plaer de fumar, es van repetir les mateixes estratègies.
• En relació amb l’accés fàcil al tabac i la pressió de l’entorn fumador, també es van considerar útils les mateixes estratègies, afegint-hi la retirada social.
• Ignorar el problema mai va ser considerat una opció adequada.

En definitiva, la iniciativa i la motivació han de sorgir de l’individu, amb una actitud oberta envers la reestructuració cognitiva i la cerca d’alternatives. Cal personalitzar les estratègies i acompanyar les persones en el seu procés.

El posicionament d’OAFI és clar:

• Promoure l’autoresponsabilitat i l’autocura des de l’edat escolar.
• Si no es fuma, millor no començar mai.
• Si es fuma, intentar deixar-ho.
• Si el fumador no pot o no vol deixar-ho, almenys reduir el dany.

Des d’OAFI seguim treballant per prevenir, millorar l’abordatge i elevar la qualitat de vida de les persones amb patologies osteoarticulars, així com per promoure l’R+D+i i l’accés al coneixement i a la salut.

Contacte:

OAFI – Osteoarthritis Foundation International
C/ Tuset, 19, 3r 2a – Barcelona
📞 931 594 015
📧 info@oafifoundation.com
🌐 https://www.oafifoundation.com

AUTORS: José Luís Baquero Úbeda, Marina Baquero Zazo, Nina Martínez Fernández, Manel Santiñà Vila, Josep Vergés Milano i Josep Vilajoana i Celaya

Article publicat a New Medical Economics