“Caigudes al bany: el principal risc per a persones amb artrosi i osteoporosi”

Quan pensem en prevenció de caigudes acostumem a imaginar el carrer, les escales, una excursió a l’aire lliure o activitats esportives. Tot i això, l’espai on es produeixen més accidents greus en persones grans no és fora, sinó dins de casa: el bany.

Diversos estudis mostren que aproximadament el 33% de les persones més grans de 65 anys pateix almenys una caiguda a l’any a casa seva, i que les caigudes al bany concentren el nombre més gran d’aquests accidents. En persones amb osteoporosi, una caiguda no és només un ensurt: pot provocar una fractura per fragilitat, amb conseqüències físiques, emocionals i socials de gran impacte.

Les caigudes al bany: accidents amb conseqüències fatals

A l’estat espanyol es produeixen al voltant de 300.000 fractures per fragilitat a l’any, cosa que equival a una cada dos minuts. Moltes estan relacionades amb caigudes a l’entorn de les nostres llars, especialment al bany.

Les fractures associades a osteoporosi no només generen dolor, sinó que poden provocar:

• Pèrdua de mobilitat.
• Necessitat dajuda externa per a activitats bàsiques.
• Aïllament social.
• Major risc de dependència.
• En els casos més greus, fins i tot augment de la mortalitat el primer any després de la fractura (20%).

A més, només un 40% de la gent gran recupera el nivell previ de qualitat de vida després d’una fractura de maluc.

Per què el bany és tan perillós?

Encara que sigui un espai petit, el bany reuneix diversos factors de risc alhora: superfícies relliscoses (aigua, sabó, vapor), espais reduïts que dificulten el moviment, banyeres altes que obliguen a aixecar la cama i perdre estabilitat, absència de punts de suport, aixetes difícils de manejar i, en alguns casos, una il·luminació insuficient, que poden provocar fàcils caigudes al bany.

Per a una persona amb artrosi, que pateix rigidesa articular o debilitat muscular, aquests factors s’agreugen i dificulten la mobilitat. Passa el mateix en una persona amb osteoporosi, per a la qual aquests factors es converteixen en obstacles i possibles causants d’una fractura.

L’experiència del pacient en l’ús del bany

Des d’OAFI s’ha impulsat l’estudi “Exploració i validació de l’ús del bany a través de l’experiència del pacient”, en què van participar persones amb artrosi i osteoporosi de diferents comunitats autònomes.

Els resultats són molt clars:

• El 70% dels participants identifica la dutxa o la banyera com el punt més insegur de la llar.
• El 50% havia patit relliscades o ensurts al bany.
• Un 8% havia experimentat una caiguda real.

Els mateixos pacients coincideixen que la manca d’adaptació redueix la seva sensació de seguretat i limita la seva autonomia dins del bany, cosa que pot acabar provocant caigudes al bany.

Adaptar el bany: molt més que un tema estètica

L’estudi mostra que petites intervencions en la manera com fem servir l’espai del nostre bany poden tenir un impacte enorme en la prevenció de caigudes i la cura de la nostra salut òssia i articular. Algunes mesures clau són per evitar caigudes al bany són:

1. Dutxa arran de terra -substituir la banyera per una dutxa enrasada elimina el principal obstacle físic del bany.
Els pacients la van valorar amb 9,83 sobre 10 en seguretat.

2. Barres de suport -les barres proporcionen punts estables de subjecció. Van obtenir la màxima puntuació com a eina de prevenció de caigudes.

3. Terres antilliscants – redueixen de forma significativa el risc de relliscades.

4. Seients de dutxa – permeten realitzar la higiene personal amb menys esforç i més estabilitat.

5. Aixetes ergonòmiques – facilita el control de l’aigua en persones amb limitació en mans i nines.

6. Bona il·luminació – una il·luminació adequada i uniforme redueix ombres i zones fosques, disminuint el risc d’ensopegades i caigudes. Millora la visibilitat i aporta més seguretat i confiança en l’ús diari del bany.

Més enllà d’una qüestió física

Sentir-se segur al bany no només prevé lesions. També té un efecte directe sobre l’autoestima, la sensació d’independència, el benestar emocional i la reducció de la por de caure.

Molts pacients expressen que la por de patir una caiguda al bany els porta a dutxar-se menys, a dependre d’altres persones o evitar certes activitats bàsiques, amb impacte directe en la seva qualitat de vida.

Un dels grans reptes per prevenir és poder passar a lacció. En aquest sentit, OAFI col·labora amb entitats que ofereixen solucions pràctiques i adaptades a les necessitats dels i les persones amb artrosi i osteoporosi.

Un exemple es Renoveduch, empresa especialitzada en la substitució de banyeres per dutxes en 24 hores, un servei que permet adaptar el bany de manera ràpida, segura i sense llargues obres. Aquest tipus d’intervencions faciliten que les persones amb artrosi i osteoporosi puguin continuar vivint a casa seva amb més autonomia, reduint de manera directa el risc de caigudes i fractures. fracturas.

Envellir a casa, però de manera segura

Adaptar el bany no és un luxe ni una reforma estètica. És una intervenció preventiva en salut, especialment en persones amb artrosi, osteoporosi i altres malalties musculoesquelètiques.

Un bany accessible és una eina clau per reduir les fractures, evitar hospitalitzacions, prevenir la dependència i protegir l’autonomia. Adaptar el bany és una de les decisions més simples i eficaces que es poden prendre per tenir cura de la salut articular a llarg termini.