Més enllà del símptoma: Comprendre el dolor crònic per recuperar la teva vida

Prof. Dr. Luis Miguel Torres Morera President de la Sociedad Española Multidisciplinar del Dolor (SEMDOR)

Lm.torres@me.com

Per abordar el dolor de manera efectiva, primer hem de canviar la nostra perspectiva sobre què és exactament allò que sentim. Convé recordar una cosa essencial: el dolor crònic no és només un símptoma passatger o un senyal d’alarma temporal.

Quan el dolor persisteix més enllà de tres mesos, i especialment quan comença a afectar la funcionalitat i la qualitat de vida de la persona, deixa de ser un mer avís de dany tissular per esdevenir una malaltia en si mateixa. Aquesta condició desenvolupa mecanismes propis i genera un impacte biopsicosocial profund que condiciona la vida diària tant o més que la patologia que el va originar inicialment.

Aquesta consideració no és una opinió aïllada; està avalada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i pel reconeixement internacional del dolor crònic com a entitat clínica independent. Entendre això és el pilar fonamental per a un abordatge exitós.

L’escenari a l’Estat Espanyol: Quan el cos “aprèn” a fer mal

A l’Estat Espanyol, la realitat del dolor crònic és quotidiana per a moltes persones. La majoria dels qui viuen amb aquesta condició ho fan en el context de malalties musculoesquelètiques, òssies i articulars. Parlem de diagnòstics tan freqüents com l’artrosi, la lumbàlgia, les tendinopaties, l’estenosi de canal, la patologia discal o les seqüeles que perduren després d’una cirurgia.

Aquestes condicions són extremadament comunes i solen aparèixer associades a l’avenç de l’edat, el sedentarisme, l’obesitat o les càrregues físiques derivades de l’activitat laboral.

Tot i això, el problema s’agreuja quan aquests processos es prolonguen en el temps. Aquí és on la neurofisiologia juga un paper crucial: el sistema nerviós se sensibilitza, amplificant el senyal de dolor i mantenint-lo actiu fins i tot quan el dany inicial ja no és determinant o s’ha resolt.

Aquest fenomen, conegut mèdicament com a sensibilització perifèrica i central, és la clau per entendre per què el dolor persisteix. És la raó per la qual algunes persones senten un dolor intens davant d’activitats quotidianes —com caminar o ajupir-se— que abans no representaven cap problema.

A més, aquesta alteració del sistema nerviós explica la “multidimensionalitat” del patiment: el dolor crònic s’acompanya freqüentment de trastorns del son, cansament profund, ansietat, depressió, baixa tolerància a l’esforç físic i un progressiu deteriorament de la mobilitat.

Comprendre aquest mecanisme biològic és el primer pas per desfer un dels prejudicis més nocius que pateixen els pacients: el dolor crònic no vol dir que el pacient “exageri”, ni que “no tingui res” simplement perquè les proves d’imatge no mostren un dany proporcional al seu patiment. Avui sabem que la intensitat del dolor no sempre té relació directa amb la magnitud del dany estructural visible.

Artrosi i Columna: Una relació abordable

L´artrosi és un exemple paradigmàtic d´aquesta complexitat. Afecta milions de persones a Espanya, causant rigidesa, limitació de la mobilitat i dolor persistent. Hi convergeixen la degeneració del cartílag, una inflamació de baix grau i el deteriorament funcional, factors que contribueixen activament a la cronificació del dolor.

El mateix passa a la columna lumbar o cervical. Allí, la suma de petites lesions, les males postures continuades, la debilitat muscular o el propi envelliment natural acaben generant un estat d’irritació constant que el sistema nerviós “aprèn” a mantenir.

És vital aclarir que això no vol dir que “no hi hagi solució”. Això significa que l’abordatge simplista ja no serveix. La solució requereix ser més completa: hem de combinar tractament mèdic, intervencionisme quan està indicat, exercici terapèutic, educació en neurociència del dolor i estratègies d’autocura.

5 mentides freqüents que frenen la teva recuperació

Al voltant del dolor crònic circulen idees equivocades que generen angoixa innecessària, retards en el diagnòstic i l’abandonament d’estratègies que sí que funcionen. Desmentir aquests mites és part del tractament:

1. “Si fa mal, no moguis l’articulació.” Aquest és un dels errors més grans. L’evidència científica és rotunda: la inactivitat empitjora el dolor crònic. El repòs absolut afavoreix la pèrdua de massa muscular (sarcopènia) i redueix la capacitat funcional, creant un cercle viciós. La clau no és parar, sinó cercar un moviment controlat, progressiu i supervisat.
2. “El dolor es cura només amb calmants.” Els analgèsics poden ser necessaris per gestionar crisis, però no són la solució principal a llarg termini. El dolor crònic exigeix ​​un enfocament multimodal: fisioteràpia, neuromodulació, educació, activitat física, tècniques intervencionistes, abordatge emocional i, quan escau, tractaments regeneratius.
3. “Si la ressonància no mostra mal greu, el dolor és psicològic.” Fals. El dolor és sempre real. La neurociència demostra que el sistema nerviós pot amplificar el senyal dolorós independentment de la imatge radiològica. Tot i que la psicologia i les emocions influeixen en com percebem aquest dolor, l’origen no “està al cap” ni és inventat.
4. “L’artrosi sempre avança i no es pot fer res.” Això és fals. La progressió de la malaltia varia enormement entre persones. La manera de viure, moure’s, alimentar-se i tractar-se influeix de manera decisiva. Amb el maneig adequat, es pot frenar, estabilitzar i, en molts casos, millorar la simptomatologia.
5. “Els tractaments intervencionistes són perillosos.” La medicina intervencionista del dolor avui és un camp molt segur i amb alta evidència científica. Tècniques com la radiofreqüència, la neuromodulació, les infiltracions guiades, el Plasma Ric a Plaquetes (PRP) o les teràpies regeneratives són eines valuoses. El problema no és la tècnica, sinó fer-la servir sense la indicació precisa o sense un equip acreditat.

El teu paper actiu: Què pots fer per millorar?

La bona notícia en aquest escenari complex és que el pacient té un paper actiu i decisiu en la recuperació pròpia. No és un subjecte passiu que només rep tractament.

Aquestes són les 6 mesures més eficaces i avalades per l’evidència per conviure millor amb el dolor i reduir-lo:

• Mantenir-se en moviment: L’activitat física és el “medicament” més poderós que existeix per al dolor crònic. Millora la mobilitat, força, funció cardiovascular i estat d’ànim, a més de modular els mecanismes de sensibilització. Cada pla ha de ser personalitzat, però activitats com ara caminar, nedar, el treball de força suau i els exercicis d’estabilitat són essencials.
• Educar-se en la malaltia: Comprendre com funciona el dolor millora el pronòstic. Saber què esperar, com interpretar els senyals del cos i quines decisions prendre evita la por, el catastrofisme i el sedentarisme.
• Cuidar el son: El descans deficient augmenta dràsticament la sensibilitat al dolor. Establir rutines estables, evitar pantalles abans de dormir i practicar tècniques de relaxació ajuden de manera significativa a “resetejar” el sistema nerviós cada nit.
• Afrontar l’estrès: Les emocions influeixen directament a la percepció del dolor. Eines com el mindfulness, la respiració diafragmàtica, el suport psicològic quan es requereixi i realitzar activitats plaents formen part integral del tractament.
• Controlar el pes i l’alimentació: Reduir la càrrega mecànica sobre les articulacions i disminuir la inflamació sistèmica mitjançant la dieta millora els resultats tant en artrosi com en patologia de columna.
• Consultar amb especialistes: Un abordatge multidisciplinar —que inclogui metges del dolor, rehabilitadors, traumatòlegs, neuròlegs, psicòlegs, farmacèutics i fisioterapeutes— ofereix la millor oportunitat de recuperació funcional.

Conviure amb dolor crònic és, sens dubte, un repte, però no és un destí inevitable ni una sentència de patiment perpetu. La ciència ha avançat enormement en la comprensió i el tractament. Els pacients han de saber que hi ha opcions, que el dolor crònic és una malaltia tractable i que recuperar qualitat de vida és possible quan s’actua amb coneixement, constància i suport professional adequat.

Referencies

Treede RD, Rief W, Barke A, et al. Chronic pain as a symptom and a disease: the IASP Classification of Chronic Pain for the International Classification of Diseases (ICD-11). Pain. 2019;160:19-27.

• Woolf CJ. Central sensitization: Implications for the diagnosis and treatment of pain. Pain. 2011;152(3 Suppl):S2-S15.
• Geneen LJ, Moore RA, Clarke C, et al. Physical activity and exercise for chronic pain in adults: an overview of Cochrane Reviews. Cochrane Database Syst Rev. 2017;4:CD011279.
• Louw A, Diener I, Butler DS, Puentedura EJ. The effect of neuroscience education on pain, disability, anxiety, and stress in chronic musculoskeletal pain: an archive of systematic reviews. Arch Phys Med Rehabil. 2011;92:2041-2056.
• Kamper SJ, Apeldoorn AT, Chiarotto A, et al. Multidisciplinary biopsychosocial rehabilitation for chronic low back pain: Cochrane systematic review and meta-analysis. BMJ. 2015;350:h444.

Prof. Dr. Luis Miguel Torres Morera President de la Sociedad Española Multidisciplinar del Dolor (SEMDOR)

Lm.torres@me.com