ARTROSI I COMORBIDITATS

mansartrosis

Article per cortesia del Dr. José Luis Llisterri Caro, Metge de Família, Clínica Vallada de València.

L’Artrosi és una malaltia crònica que representa el segon motiu de consulta en els centres de salut d’Atenció Primària ja que suposa el 50% de les visites al metge relacionades amb l’aparell locomotor. És la malaltia articular més freqüent i la causa més important de discapacitat entre els ancians del nostre país. L’artrosi afecta a tots els components de l’articulació i provoca modificacions moleculars, bioquímiques, cel·lulars, biomecàniques i morfològiques que van ocasionant progressivament canvis estructurals entre els quals destaquen la degradació del cartílag articular amb pèrdua progressiva d’aquest, la formació de osteofitos, les alteracions en l’os subcondral i la inflamació de la membrana sinovial, que són els causants del dolor crònic, “símptoma prínceps” de la malaltia.

La incidència d’aquesta patologia augmenta amb l’edat i s’estima que afecta el 10-20% de la població major de 65 anys. De fet, a Espanya, un 28% de la població major de 60 anys pateix una artrosi de genoll simptomàtic.

Com hem pogut constatar en dos estudis realitzats per metges d’Atenció Primària d’Espanya, presentats en el Cicle de Fòrums de OAFI (Barcelona 2022), és una malaltia que afecta majoritàriament dones (71,4%) d’edat mitjana de 68 anys, amb un sobrepès important (75%), amb obesitat (50%), amb artrosi en diverses localitzacions i amb gairebé el doble de probabilitat de sofrir altres malalties respecte a pacients sense artrosis de les seves mateixes característiques.

En l’estudi EMARTRO observem que l’artrosi coexisteix amb la hipertensió arterial (62’1%), el colesterol elevat (58’3%), la diabetis mellitus tipus 2 (22’1%), el reflux gastroesofàgic (19,0%) i l’osteoporosi (12,2%). Aquests pacients pateixen dolor d’intensitat moderada, presenten més problemes per a la mobilitat, la cura personal, les activitats quotidianes i presenten més ansietat i/o depressió, donant lloc a una pitjor qualitat de vida i, en general a un pitjor estat psicològic. L’impacte multidimensional de l’artrosi posa de manifest la necessitat del maneig de l’artrosi com un tot, incloent-hi aproximacions tant socials com psicològiques, i no sols en l’aspecte mèdic d’aquesta malaltia.

En l’estudi PYCAF (figura), també realitzat al nostre país per metges d’AP, l’artrosi de qualsevol localització, en pacients de 76 anys de mitjana, es va associar a dislipèmia (87,2%), hipertensió arterial (83,4%) i obesitat abdominal (67,8%). Com a dada important observem que el 25% dels pacients amb artrosis sofrien malaltia renal crònica amb filtrats glomerulars inferiors a 60 ml/min. Aquest aspecte és molt rellevant donada la importància que té per als pacients amb artrosis comprovar la funció renal periòdicament per a no utilitzar fàrmacs, com els antiinflamatoris no esteroidals, que poden empitjorar la funció renal en els casos en els existeix alteració d’aquesta. En l’estudi PYCAF també ens va cridar l’atenció observar que el 75% dels pacients inclosos estaven polimedicats, és a dir prenien cinc o més fàrmacs per a les seves patologies concomitants. Aquesta qüestió té relació amb el comentat prèviament; és molt important parar esment periòdica a la funció renal de tots els pacients pluripatològics i polimedicats.

Un altre punt per a destacar és que la major part dels pacients amb artrosis presenten un risc cardiovascular elevat. Això té la seva importància a l’hora d’establir un tractament farmacològic perquè en tractar als nostres malalts, un dels objectius, a més de l’efectivitat del tractament, és la seguretat del pacient. Per tant, hem d’evitar les interaccions perjudicials i l’aparició d’efectes adversos.

En conclusió, l’artrosi és una malaltia crònica i progressiva que indueix l’aparició d’incapacitat funcional, trastorn de l’ànim i pèrdua d’independència degudes en part a la presència concomitant d’altres patologies. Com a conseqüència, genera importants repercussions en els àmbits familiar, social i sanitari.

Referències bibliogràfiques

  1. Herrero Barbero M, Giménez Basallote S, Vergara Martín J, Vilés Lladó E, Martínez Serrano H, Rodríguez Roca GC, Vergés Milano J, Llisterri Caro JL, Frías Rodríguez JF y Díaz Muñoz JA. 160/2070 – Comorbilidad asociada a pacientes diagnosticados de artrosis de rodilla en España: resultados del estudio EMARTRO. Semergen. 2015;41 (Espec Congr): 23.
  2. Romero Vigara, JC, Llisterri Caro, JL, Turégano Yedro, M., Cinza Sanjurjo, S., Muñoz González, L., Silvero, et al. Características clínicas y sociosanitarias en mayores de 65 años asistidos en atención primaria. Estudio PYCAF. Medicina de Familia-SEMERGEN; 2019: 45: 366-374.

Imatge il·lustrativa de l’article de Towfiqu Barbhuyda