LCA: la lesió que em va canviar la mirada

Article de Flor Amundson Teves, atleta i jugadora professional d’hoquei

A la vida d’un esportista, hi ha moments que marquen abans i després. Per mi, aquest instant va arribar amb la lesió de lligament creuat anterior (LCA). Un genoll, un gest, un gir desafortunat, i de sobte tot allò per al que feia anys que preparava em va trontollar. El dolor físic va ser fort, però l’emocional encara més: acceptar que la meva carrera s’aturava, que el meu cos em demanava temps i paciència, va ser un dels reptes més grans que he viscut.

Recordo la sensació de buit i de frustració. Com a esportista d’elit, estàs acostumada a fer que la teva vida s’organitzi al voltant d’entrenaments, objectius i metes concretes. De sobte, tot aquest calendari va desaparèixer i em vaig trobar davant d’un escenari nou: la rehabilitació. És un procés llarg, ple d’avenços petits i reculades inesperades, on la disciplina juga un paper fonamental, però també la resiliència emocional.

El que m’hauria agradat saber abans

Si alguna cosa vaig aprendre amb aquesta lesió és que no estem preparats per aturar-nos. Moltes vegades, a l’esport professional i amateur, es parla de la importància d’entrenar fort, però es parla poc de cuidar el cos de manera preventiva. M’hauria agradat que, abans de la lesió de LCA, algú em recordés que el treball d’enfortiment, l’escolta activa del teu cos i la prevenció són tan importants com qualsevol sessió de tècnica o tàctica.

L’LCA no només afecta esportistes d’elit; és una de les lesions més freqüents en joves que fan futbol, ​​bàsquet, hoquei i altres esports d’impacte. Per això crec que és fonamental parlar de la prevenció: treballar la força muscular, l’estabilitat i la flexibilitat, i no subestimar els senyals d’alerta que el cos ens dóna.

La rehabilitació de LCA: un viatge cap a mi mateixa

La recuperació d’un LCA no és només tornar a córrer o saltar. És tornar a confiar en el teu cos, pas a pas. Cada dia davant de la fisioteràpia em va ensenyar paciència. De vegades, progressar significava només doblegar una mica més el genoll o fer un pas sense dolor. Altres vegades, significava acceptar que calia retrocedir per després avançar amb més seguretat.

Però el més transformador va ser aprendre a acceptar la meva vulnerabilitat. Com a esportista, tendim a voler ser sempre forts, infrangibles. Tot i això, la lesió de LCA em va mostrar que la veritable fortalesa també està a permetre’ns caure, a demanar ajuda i a reconèixer que som humans.

Lliçons que m’emporto

Avui, mirant enrere, puc dir que aquesta lesió de LCA, encara que dolorosa, em va regalar aprenentatges que no canviaria. Em va ensenyar a valorar cada entrenament, cada partit i cada moment al camp amb una gratitud diferent. També em va donar l’oportunitat de conèixer el meu cos d’una manera més profunda, d’entendre’n els límits i les capacitats.

El que em va marcar més va ser la certesa que l’esport no és només rendiment, sinó també salut. I que, tant en l’alt rendiment com en la pràctica recreativa, hem de prioritzar la cura del nostre cos, perquè és el nostre recurs més gran.

Un missatge per als que travessen una lesió

Si estàs passant per una lesió com el LCA, et vull dir que no estàs sol. Hi haurà dies difícils, on sentiràs que el camí és etern. Però també hi haurà petites victòries que celebraran el teu esforç. La clau és envoltar-te d’un bon equip mèdic, confiar en el procés i, sobretot, en tu mateix.

La lesió em va canviar, però no em va aturar. Avui segueixo somiant, entrenant i competint amb la mateixa passió de sempre, però amb una nova mirada: la d’algú que entén que cada pas al camp és un regal.

Article de Flor Amundson Teves, atleta i jugadora professional d’hoquei

OAFI sempre amb la dona esportista

La pràctica regular dexercici físic té múltiples beneficis per a la salut. El moviment enforteix els músculs, millora la coordinació i afavoreix la densitat òssia, contribuint així a la prevenció de malalties osteoarticulars. Tot i això, quan l’entrenament es torna excessiu o no s’acompanya d’una nutrició adequada, especialment en dones joves, pot comprometre la salut articular, hormonal i òssia.

Recupera ara el programa OAFI SPORT sobre Salut Emocional i Esport, on Flor ens explicava la seva experiència amb la lesió i com va viure tot el procés.

Des d’OAFI seguim treballant per prevenir, millorar l’abordatge i elevar la qualitat de vida dels esportistes, perquè puguin realitzar el seu esport amb el menor impacte possible a les seves articulacions, i gaudir d’una vida esportiva saludable.

Si necessiteu consell, suport o informació, la Fundació OAFI està a la vostra disposició.

Contacte:

OAFI – Osteoarthritis Foundation International
C/ Tuset, 19, 3º 2ª – Barcelona
📞 931 594 015
📧 info@oafifoundation.com
🌐 https://www.oafifoundation.com