Tríada de l’atleta (TAF): un desequilibri entre l’esport i la salut

Article de José Luís Baquero, coordinador de RSC, RI i Accés, Fundació OAFI i Alejandro Baquero Zazo, Marta García Manrique, Àngel González de la Flor, Nina Martínez Fernández, Jose Luis Neyro Bilbao i Josep Vergés Milano

Article publicat a The New Medical Economics a l’Octubre de 2025

La “tríada de l’atleta femenina” (TAF), terme encunyat el 1992 pel Col·legi Americà de Medicina Esportiva (ACSM), és una síndrome clínica que afecta principalment dones esportistes sotmeses a una alta exigència i rendiment físic, especialment en disciplines esportives que s’acompanyen d’un rigorós control del fons, entre d’altres.

La TAF fa referència als tres components interrelacionats que juguen un paper clau a l’origen, com són: 1, l’inadequat equilibri energètic (amb trastorns de la conducta alimentària o sense); 2, l’alteració hormonal o la disfunció menstrual; i 3, la conseqüència en la salut òssia; entrant en un cicle viciós de retroalimentació entre tres factors.

Els tres factors de la TAF:

1. Baix consum energètic i nutricional, que pot ser degut a una ingesta insuficient de calories per cobrir la despesa energètica de l’exercici; com poden ser les dietes extremes per perdre pes amb una restricció calòrica excessiva o mal balancejada; o diverses manifestacions del trastorn de la conducta alimentària (TCA) com l’anorèxia o la bulímia, de vegades induïts per l’exigència en el pes.
2. Disfunció al cicle menstrual observant-se irregularitat i fins i tot la seva falta (amenorrea). De fet, el dèficit nutricional per una dieta pobra en calories i greixos, unit a l’exercici intens i l’estrès de la competició, produeix canvis hormonals que porten a alteracions del cicle menstrual amb períodes tan llargs com anys o fins i tot desaparèixer.
3. Baixa densitat òssia, consecutiva als llargs períodes sense estrògens, conseqüència de l’amenorrea, suposant un risc des d’estadis de baixa massa òssia o fins i tot osteoporosi, conseqüència del dèficit estrogènic i la inadequada ingesta nutricional en quantitat i qualitat, podent faltar determinats components com a minerals, vitamina. tot això provoca que els ossos empitjorin la seva estructura i es desmineralitzin i en conjunt, es debilitin, augmentant el risc de fractures per fragilitat i/o estrès, degudes a impactes de baixa intensitat.

El pic de massa òssia en condicions normals s’assoleix cap als 25-30 anys, però en aquestes circumstàncies, pot no arribar als nivells genèticament induïts. En aquestes circumstàncies, l’osteoporosi serà “primera”; i si a més concorren altres factors de risc com certes malalties concomitants, com diabetis tipus 1, malaltia celíaca o trastorns alimentaris; ús de certs medicaments com corticoides i heparina, hàbit tabàquic, o alt consum d’alcohol o cafè, entre d’altres, l’assumpte es complica encara més.

TAF: Un procés silent i la seva evolució

Sent un procés silent, l’evolució de la tríada (TAF) no sol ser percebuda fins que sorgeix alguna de les seves complicacions: fractures per fragilitat, principalment als peus, turmells o genolls i més rarament, maluc; lesions en lligaments com el lligament creuat anterior amb un risc fins a 8 vegades superior entre les dones que en els homes (depenent de l’esport, l’edat i el nivell de competició entre d’altres); així com altres lesions com la fascitis plantar; dolor en extremitats i disfuncionalitat; dolor en àrea genital, rectal o glutia; disfunció urinària i incapacitat per retenir l’orina; i fins i tot infertilitat. A més, a mitjà/llarg termini, tindrà un impacte negatiu en el rendiment esportiu i en la salut general.

Sens dubte ha de prevaler la prevenció, amb un pla i un seguiment adequats, el que passa per l’educació des de molt joves; formació multidireccional a l’atleta, l’equip tècnic, pares i professionals de la salut implicats sobre els factors de risc de la TAF, la seva prevenció i abordatge.

Resulta imprescindible conèixer les fases del cicle menstrual de cada atleta i adequar-ne els ritmes d’entrenament a aquestes, amb seguiment regular i freqüent dels factors de risc, del propi cicle menstrual i de la salut òssia (hi ha mètodes de cribratge validats, innocus, de baix cost i ràpids com la densitometria ultrasònica del calcani); limitar les dietes restrictives i només dirigides per professionals en la matèria, garantint una ingesta adequada de nutrients i calòrica suficient per cobrir la despesa energètica.

També el suport emocional especialment si hi ha senyals de TCA o estrès extrem; evitar l’entrenament mentre s’està lesionada, malalta o excessivament cansada, donant importància a la recuperació física i mental, com a part del propi pla d’entrenament; i la intervenció primerenca davant de l’aparició de qualsevol dels signes abans descrits, amb un abordatge professional multidisciplinari des de la pròpia atleta, entrenador, metge, nutricionista i psicòleg principalment.

Hàbits convenients per evitar la TAF

És convenient des d’edats primerenques, promoure hàbits saludables, referits a l’alimentació, l’exercici, el descans, etc.; i una cultura esportiva que valori el benestar físic i mental, i no només el resultat i rendiment; fugir de les modes de caràcter estètic fomentant la imatge corporal saludable; amb hàbits alimentaris equilibrats amb les necessitats concretes de la jove, ja que recordeu que l’amenorrea no només es dóna entre atletes d’elit o d’alt rendiment.

Així mateix, durant la infància és convenient ampliar les relacions socials més enllà de només làmbit esportiu i moderar així, lesperit competitiu. La prevenció, leducació i lacompanyament són factors clau per evitar la TAF i mantenir la pràctica esportiva com una activitat saludable; havent de generar un entorn de confiança on les atletes puguin expressar preocupacions, hàbits i alertar davant la percepció de qualsevol senyal al seu cos o de la seva salut mental.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en l’abordatge integral de TAF, tant en la prevenció com en la recuperació de les lesions musculoesquelètiques relacionades. El fisioterapeuta intervé en la gestió de les càrregues d’entrenament, ajustant la intensitat, la freqüència i el volum de l’exercici a les diferents fases del cicle menstrual de cada esportista, per evitar el sobre entrenament i reduir el risc de lesions per estrès ossi.

A més, es dissenyen programes individualitzats d’exercici terapèutic orientats a l’enfortiment muscular, la millora del control motor i l’optimització de la salut òssia mitjançant exercicis d’impacte progressiu i força muscular. La fisioteràpia també promou estratègies de recuperació activa, tècniques manuals i educació en hàbits d’autocura, integrant-se dins un equip multidisciplinari juntament amb metges, preparadors físics, nutricionistes i psicòlegs. D’aquesta manera contribueix a restablir l’equilibri, reduir el risc de fractures i millorar la salut a llarg termini de l’atleta.

El punto de vista nutricional

Des del punt de vista nutricional cal fer una valoració precisa de la despesa calòrica de l’esportista i contrastar-la amb la ingesta mitjançant la realització de la història dietètica completa. Això ens permetrà fer una valoració del dèficit energètic i establir una dieta individualitzada que inclou la composició de macro i micro nutrients adequada per a l’atleta i la disciplina esportiva.

Aquesta dieta ha de no sols corregir les deficiències nutricionals, sinó aconseguir una adaptació a llarg termini, encaminada a mantenir el pes adequat incorporant les proteïnes (1,2-1,6 gr./kg. de pes) i els nutrients essencials (Calci, Vitamina D, Vitamina K, Vitamines B, Ferro, Zinc) ajustat. També es valorarà la necessitat de la suplementació especialment si s’identifiquen mancances importants.

Des d’OAFI seguim treballant per millorar l’abordatge i la qualitat de vida de totes les persones que pateixen patologies osteoarticulars, com les atletes.

Podeu contactar amb nosaltres al c/ Tuset, 19, pis 3r, porta 2a a Barcelona, ​​oa través del telèfon: 931 594 015; del correu electrònic info@oafifoundation.com; o visitar la web https://www.oafifoundation. com/.

Et convidem a formar part de la Comunitat OAFI, per estar al dia en salut articular i participar.

Article de José Luís Baquero, coordinador de RSC, RI i Accés, Fundació OAFI i Alejandro Baquero Zazo, Marta García Manrique, Àngel González de la Flor, Nina Martínez Fernández, Jose Luis Neyro Bilbao i Josep Vergés Milano

Article publicat a The New Medical Economics a l’Octubre de 2025