El gènere condiciona el diagnòstic i tractament de les malalties reumàtiques

Article publicat a Geriatricarea, la Revista Digital del sector sanitari

Els determinants socials, com el gènere, impacten de manera significativa en les malalties reumàtiques. De fet, les diferències clíniques segons el sexe poden endarrerir el diagnòstic, afectar el desenvolupament dels símptomes i modificar la resposta al tractament de les patologies reumàtiques, tal com es va exposar en un webinar organitzat per la Fundació Espanyola de Reumatologia, en el marc de les activitats del Observatori d’Igualtat de la SER.

Segons els experts que van intervenir en un webinar “Perspectiva de gènere en les malalties reumàtiques: una realitat”, malgrat que en els darrers anys s’està avançant en la inclusió de criteris de diferenciació per sexe en els assaigs clínics i en la revisió de guies clíniques amb perspectiva de gènere per aconseguir una medicina més equitativa i eficaç, cal continuar avançant en aquest aspecte.

I és que, a la majoria de les malalties, les dones presenten una prevalença més gran i la diferència augmenta amb l’edat, segons les dades de l’Informe d’avaluació de l’Estratègia de Malalties Reumàtiques i Musculoesquelètiques, publicat el 2021, que analitza les diferències de gènere en diferents patologies com l’osteoporosi, l’artrosi, les síndromes lumbars i cervicals, la fibromiàlgia i l’artritis reumatoide. No obstant això, malgrat aquesta prevalença més gran, es reconeix més discapacitat en els homes.

Les malalties inflamatòries i autoimmunes sistèmiques també presenten diferències de prevalença segons el sexe. Tal com indica la Dra. Blanca Hernández, reumatòloga de l’Hospital Universitari Verge Macarena de Sevilla, «les malalties immunomediades s’originen per alteracions en el sistema immune, i les diferències genètiques entre homes i dones juguen un paper fonamental en el seu desenvolupament. És per això que les dones tenen un sistema immune més reactiu i més propens a malalties del sistema immune com la malaltia tiroïdal autoimmune, el lupus eritematós, l’esclerodèrmia…».

El gènere condiciona els símptomes i tractaments

Pel que fa al diagnòstic i simptomatologia, el Dr. Javier Rivera, reumatòleg que treballa a la pràctica privada i pertanyent a l’Institut Nacional del Dolor, assenyala que «la diferència biològica que existeix entre homes i dones condiciona sens dubte la presència de símptomes. En les dones, aquests tendeixen a ser més nombrosos, més intensos, de més durada i amb més predisposició a la cronificació».

«En aquest context, el dolor es converteix en un dels símptomes més rellevants, i diversos estudis han evidenciat diferències en la sensibilitat al dolor, en la manera com s’afronta i en determinats marcadors biològics que varien segons el sexe», recalca l’expert.

En aquest mateix sentit, la Dra. Rosario García de Vicuña, reumatòloga de l’Hospital Universitari de La Princesa (Madrid), adverteix que «aquests biaixos de gènere poden generar un altre tipus de conseqüències a l’hora d’establir el diagnòstic, portant a possibles retards i dificultant el maneig de la mateixa malaltia, alhora de tractar aquestes patologies».

Manca d’estudis sobre tractaments entre homes i dones

La manca destudis específics sobre les diferencias en la resposta a tractaments entre homes i dons també té conseqüències importants. Tal com assenyalen des de la Fundació Espanyola de Reumatologia, històricament, els assajos clínics han pres com a referència majoritària els homes, sense considerar les diferències en farmacocinètica i farmacodinàmica entre ambdós sexes.

Això és crucial, ja que la distribució del greix corporal, la massa muscular i altres factors biològics poden afectar l’eficàcia dels tractaments. En malalties com l’espondiloartritis axial s’ha observat una resposta menor a teràpies biològiques en dones en comparació amb els homes.

A més, hi ha tractaments àmpliament utilitzats en patologies com el lupus i les vasculitis, com el rituximab, en què també s’han identificat diferències de resposta depenent de qui rebi el medicament. En aquest cas, els homes poden tenir una distribució més gran del fàrmac i una menor eficàcia terapèutica en algunes ocasions.

A això s’hi uneix el que, durant anys, les guies de pràctica clínica i les recomanacions terapèutiques han estat les mateixes per a homes i dones, sense arribar a contemplar que les malalties poden manifestar-se de manera diferent depenent del subjecte.“En l’àmbit de la Reumatologia, cada cop hi ha més evidència que el sexe influeix no només en la presentació clínica de certes patologies, sinó també en la manera com es diagnostiquen i es tracten”, indica el Dr. Javier Rivera.

Un exemple clar d’aquesta manca d’equitat s’observa en l’osteoporosi, mentre que el diagnòstic i el tractament estan ben establerts en dones, en els homes sovint es detecta quan ja s’han produït fractures greus, com la de maluc.

«Afortunadament, en els últims anys s’està avançant en la inclusió de criteris de diferenciació per sexe als assaigs clínics i en la revisió de guies clíniques amb perspectiva de gènere per aconseguir una medicina més equitativa i eficaç», destaca la Dra. Elena Aurrecoechea, reumatòloga de l’Hospital Sierrallana.

Article publicat a Geriatricarea, la Revista Digital del sector sanitari